TalaiaBases, corsaris i mercat
Un joc de bases ambientat a les Balears del segle XVIII. Els corsaris barbarescos aguaiten les costes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; quan una talaia encén el foc, aquella illa es fa trumfo i el preu de la seva mercaderia es mou a la Llotja. Guanyes bases, però sobretot mous el mercat: al final de cada ronda vens el que has guardat al magatzem.
Bases, corsaris i mercat
Talaia es juga en quatre rondes amb un mall de 85 cartes. Té l'esquelet d'un joc de bases clàssic —qui surt tria el pal i els altres l'han de seguir— però cada basa guanyada fa pujar o baixar el preu d'una mercaderia, i els punts grossos no surten de la taula sinó de la Llotja.
Cada basa guanyada val 1 punt al final de la ronda. No hi ha trumfo fins que algú encén la talaia, i qui l'encén s'hi juga +3 o −2 segons quantes bases acabi fent.
La carta que guanya fa pujar el preu de la seva illa: molt si és una carta baixa, poc si és alta. Si guanya un trumfo, el preu baixa. Els corsaris el fan caure.
La darrera carta de cada ronda no es juga: va al teu magatzem. A la Llotja tries en secret què vens, i cada carta cobra el preu actual de la seva mercaderia.
Quatre illes, quatre mercaderies
Cada illa és un pal de dotze cartes, i cada carta és una peça de la cadena de producció de la seva mercaderia: de la matèria primera, que és l'1, al vaixell que l'exporta, que és l'11; el 12 és la carta de navegar de l'illa. Amb tres jugadors, Formentera es queda a la caixa.
Mallorca
Menorca
Eivissa
Formentera
Foc a la talaia!
Cada ronda comença sense trumfo. La primera persona que no pot seguir el pal i juga una carta d'una altra illa pot cridar «Foc a la talaia!»: l'illa que acaba de jugar passa a ser trumfo fins al final de la ronda, i la carta de Foc es posa damunt el producte d'aquella illa perquè tothom ho vegi.
Encendre és opcional. Si no vols, la propera persona que falli tindrà la mateixa opció. Un cop encesa, la talaia ja no es mou en tota la ronda.
Al final de la ronda, qui l'ha encesa suma +3 si té tantes bases com qualsevol altre jugador, empats inclosos. Si no, ha estat una falsa alarma: −2.
Cada basa que guanya un trumfo fa baixar 1 el preu de la seva mercaderia: la milícia es menja les provisions. Encendre l'illa que guardes al magatzem surt car.
Foc
Fum
El senyal de Fum. Cada jugador té dues cartes de Fum per a tota la partida. Qui crida «Fum!» en jugar la seva carta fa que aquella basa la guanyi la carta més alta de l'illa que ha jugat, encara que sigui d'una altra persona: s'ignoren el trumfo i els corsaris. Només hi pot haver un Fum per basa.
A l'abordatge o de rapinya
Hi ha quatre cartes de Corsari, sense illa ni número. Es poden jugar sempre, fins i tot quan podries seguir el pal, però en jugar-ne una s'ha de declarar en veu alta com ataca.
Només si surts o si falles. Si no hi ha cap trumfo a la basa, guanya el primer corsari que ha anat a l'abordatge.
Es pot declarar sempre, però el corsari no pot guanyar la basa: només hi és per fer mal al mercat.
Si hi ha corsaris a la basa i no la guanya un trumfo, el preu de cada illa que hi apareix baixa 1 per corsari, en lloc de la pujada normal.
Si un trumfo guanya la basa, els corsaris queden rebutjats: qui la guanya se'ls queda a la vista i suma +2 per cadascun al final de la ronda.
Si la darrera carta de la ronda és un corsari, a la Llotja el poses damunt la mercaderia que vols enfonsar: baixa 2.
Corsari
Un mercat que puja i baixa
Cada mercaderia té un track de preu de 0 a 6 i una carta de producte que el tapa des de la dreta: el darrer número que es veu és el preu. Tots comencen a 2. Després de cada basa es mira la carta guanyadora i el preu es mou segons aquesta taula.
| Qui guanya la basa | Efecte al preu de la seva illa |
|---|---|
| Carta de l'1 al 3 · ▲▲▲ | Puja 3 |
| Carta del 4 al 7 · ▲▲ | Puja 2 |
| Carta del 8 al 12 · ▲ | Puja 1 |
| Un trumfo | Baixa 1 (Requisa) |
| Hi ha corsaris i no guanya un trumfo | Cada illa present baixa 1 per corsari (saqueig) |
Al final de cada ronda
La ronda s'acaba quan a tothom li queda una carta, que va cap per avall al magatzem. Es revelen les patents de cors, i cada jugador tria en secret quines cartes del magatzem ven: cadascuna cobra el preu actual de la seva mercaderia, sigui un 1 o un 12. Després l'oferta mou els preus: cada mercaderia de la qual s'ha venut alguna carta baixa 1, i les que ningú no ha venut pugen 1. El que no vens queda a la vista per a una altra ronda.
Un mall que s'encongeix. Les cartes venudes surten del joc i cada ronda es reparteix una carta menys per jugador: de 13 a 10 amb tres o quatre jugadors, i de 10 a 7 amb cinc. A la quarta Llotja s'ha de vendre tot, i guanya qui tingui més punts.
Una partida de Talaia
Només cartes: els quatre tracks en horitzontal al centre de la taula, el producte de cada illa damunt el seu track, el Foc a punt per encendre's i les bases de cada jugador cap per avall i en ordre, per si al final de la ronda algú reclama una renúncia.
