Jocs de taula
Última revisió:
Jugaire des del 2021.
Què és un 18xx
Una família de jocs que arrenca amb 1829, el que va publicar Francis Tresham el 1974, i que va de dues coses alhora: estendre ferrocarril i especular amb les seves accions.
En un 18xx no ets una companyia: ets un inversor. Compres accions i, si acabes sent-ne el major accionista, et toca dirigir-la: estendre via, comprar trens i fer-los recórrer una ruta que doni diners. El que reparteix la companyia mou la seva cotització, i aquí és on es guanya o es perd la partida.
No hi ha informació amagada ni atzar que et rescati: tot és damunt la taula i tots els números es poden mirar. I els trens caduquen, així que els diners d'avui són el problema d'aquí a tres torns. Dissenyar-ne un és afinar el mapa, les companyies, el mercat i aquesta caducitat fins que les decisions difícils surtin soles, sense cap regla que les obligui.
Els meus parteixen d'episodis reals del ferrocarril i no d'una ambientació posada a sobre: el mapa i les companyies són els que van ser.
Què és el crokinole
Un joc d'habilitat canadenc: un tauler rodó de fusta i uns discos que es llancen amb un cop de dit.
Es juga un contra un o per parelles. Cada disc es dispara amb el dit buscant el forat del centre, que val vint, amb l'obligació de tocar un disc rival si n'hi ha cap al tauler. S'aprèn en dos minuts i no s'acaba de dominar mai, que és exactament el mateix motiu pel qual un 18xx enganxa des de l'altra banda.
El tauler més antic que es conserva està datat el 1876: el va fer Eckhardt Wettlaufer al comtat de Perth, a Ontàrio, com a regal per al cinquè aniversari del seu fill. Avui el campionat del món es juga cada any a Tavistock, el poble del mateix Wettlaufer.
A Terrassa hi ha taula oberta un cop al mes. No cal saber jugar ni portar res.
On jugo
A més de les quedades de la comunitat, aquests tres clubs paren taula amb regularitat. Els escrius i t'hi apuntes.
