El món dels Mites
Arkham, el Necronomicon, Innsmouth, R’lyeh i les Terres del Somni
The Tricks of Cthulhu és un joc en fase de prototip. Les il·lustracions s’han generat amb intel·ligència artificial a partir de les escenes de cada carta.
«El més misericordiós del món és la incapacitat de la ment humana per relacionar tot el que conté.» Així comença La crida de Cthulhu, i així funciona aquest joc: cada carta amb ulls ensenya alguna cosa que no es pot oblidar, i cada investigador guarda la seva follia cap per avall, sense que els altres sàpiguen quanta en porta.
Aquest quadern explica d’on surten els quatre pals, el Necronomicon i el ritual. Al final hi trobareu què ve dels relats d’H. P. Lovecraft i què és invenció del joc.


Un cavaller de Providence
Howard Phillips Lovecraft (1890–1937) va viure gairebé tota la vida a Providence, Rhode Island, i va publicar els seus relats sobretot en revistes barates com Weird Tales. Va morir pobre i gairebé desconegut.
La seva gran idea va ser l’horror còsmic: l’univers és immens, antic i indiferent, i el que l’habita no és malvat, sinó tan aliè que entendre’l trenca la ment. Els seus amics escriptors van agafar en préstec els seus déus, llibres i ciutats, i d’aquella xarxa de relats van sortir els anomenats Mites de Cthulhu. Les seves obres són avui de domini públic.


Arkham i la Miskatonic
Arkham és una ciutat inventada de Nova Anglaterra, amb teulades a dues aigües, bruixes en el seu passat i una universitat, la Miskatonic, la biblioteca de la qual guarda llibres que no es presten. Allà comencen molts relats: un professor, un estudiant o un periodista llegeix alguna cosa que no havia de llegir i ja no pot deixar de buscar.
Aquest és el pal de Tomes: del llibre oblidat damunt d’un escriptori al coneixement final, passant per l’arxiu d’Arkham, la pàgina impossible i el text que es mou sol. Els investigadors del joc són els dels anys vint, amb abric llarg, llum d’oli i massa curiositat.


El Necronomicon
El llibre maleït més famós de la literatura no existeix. Lovecraft se’l va inventar als anys vint i li va escriure fins i tot una història falsa: l’hauria escrit Abdul Alhazred, l’«àrab boig», i unes poques còpies haurien sobreviscut amagades en biblioteques com la de la Miskatonic. Qui el llegeix aprèn coses que preferiria no saber.
Al joc, el Necronomicon passa de mà en mà. Qui el fa servir roba una carta de Mites —llegir-lo sempre costa alguna cosa— i després mira la ment d’un altre jugador o li contagia part de la seva pròpia follia.


Relíquies
A La crida de Cthulhu, un inspector de policia de Nova Orleans ensenya a un congrés d’arqueòlegs una estatueta requisada a un culte dels aiguamolls: un monstre amb cap de pop, ales i urpes, d’una pedra que ningú no sap identificar. Els objectes són la prova que tot és veritat.
El pal de Relíquies reuneix aquests objectes: la clau antiga, la moneda del nàufrag, el rellotge aturat, el mirall negre, l’ídol que es desperta i, al final, la relíquia primordial.


Les Terres del Somni
Lovecraft també va escriure relats de somnis, com La recerca onírica de la desconeguda Kadath, en què Randolph Carter baixa setanta graons de son lleuger i set-cents de son profund per arribar a un món de ciutats impossibles. Allà tot és bell fins que deixa de ser-ho.
El pal de Somnis comença amb una finestra oberta i un sender de plata, continua per l’escala de boira i la ciutat adormida, i acaba en el rostre rere el vel i el malson etern.


Innsmouth i l’abisme
Innsmouth és un port decadent de la costa de Massachusetts. A L’ombra sobre Innsmouth, un viatger descobreix que els seus veïns tenen un estrany aire de família, que resen a alguna cosa que viu sota l’escull i que el mar els està cridant.
El pal d’Abisme baixa des de la costa deserta i el port d’Innsmouth, passant per la campana enfonsada i el vaixell sense nom, fins a l’esquerda, les ruïnes submergides, la porta de R’lyeh i el senyor de l’abisme.


El que dorm a R’lyeh
«A la seva casa de R’lyeh, el mort Cthulhu espera somiant.» Cthulhu és un ésser enorme, meitat pop, meitat drac, que va arribar de les estrelles fa eons i dorm en una ciutat enfonsada al Pacífic, d’angles que no quadren. Quan les estrelles siguin al seu lloc, R’lyeh sortirà a la superfície.
Al relat, la ciutat emergeix un moment durant una tempesta del 1925 i a tot el món artistes i sensibles somien el mateix. Els seus cultes esperen aquell dia amb rituals. Al joc, el ritual es llança quan l’altar suma 4 o més, i llavors la follia és un avantatge.


La follia
Els protagonistes de Lovecraft poques vegades moren: embogeixen, o escriuen el seu relat sabent que ningú no els creurà. La follia no és un càstig, és el preu de saber.
Per això les cartes de Mites van de «Només era un somni» (0) a «Xiuxiueigs en la foscor» (1), «Visions de l’abisme» (2) i «La veritat de R’lyeh» (3). Cada investigador les guarda cap per avall: els altres veuen quantes en té, però no quant pesen.


El Signe dels Antics
Lovecraft esmenta un signe antic que protegeix de certs éssers. Els seus continuadors, sobretot August Derleth, el van convertir en una pedra en forma d’estrella que manté a ratlla els horrors.
Al joc és el Signe Arcà: mai no guanya la basa, però n’anul·la tots els ulls. I a l’altar resta 2: és la millor manera de sabotejar un ritual sense que ningú ho sàpiga.


Què és Lovecraft i què és joc
Lovecraft: Cthulhu i R’lyeh, Arkham i la Universitat de Miskatonic, el Necronomicon i Abdul Alhazred, Innsmouth, les Terres del Somni, els cultes i la follia com a preu del coneixement.
Joc: els quatre pals, els ulls de les cartes, les cartes de Mites amb el seu valor de follia, l’altar que suma ulls i el ritual que reparteix els rols als més bojos. Les escenes de les cartes són una recreació lliure, no il·lustren passatges concrets.

Lectures
- H. P. Lovecraft, La crida de Cthulhu (The Call of Cthulhu, 1928).
- H. P. Lovecraft, L’horror de Dunwich (The Dunwich Horror, 1929).
- H. P. Lovecraft, L’ombra sobre Innsmouth (The Shadow over Innsmouth, 1936).
- H. P. Lovecraft, A les muntanyes de la follia (At the Mountains of Madness, 1936).
- H. P. Lovecraft, Història del Necronomicon (History of the Necronomicon, escrita el 1927).
- H. P. Lovecraft, La recerca onírica de la desconeguda Kadath (The Dream-Quest of Unknown Kadath, publicada el 1943).