Un joc de rutes comercials i inversions 18xx ambientat a la Menorca del Tractat d'Utrecht. Gestiona
corporacions mercantils, construeix xarxes de comerç marítim i terrestre, i acumula la major fortuna
mentre l'illa canvia de mans entre potències europees.
2–3 Jugadors
2–3 h
14+
Corporacions
Les Quatre Companyies
RNC
Royal Navy Company
La força naval britànica. Domina les rutes portuàries i el comerç exterior.
Maó — centres portuaris de l'illa
CLV
Compagnie du Levant
Connexió amb el Llevant mediterrani. Disponible a partir de la Fase 3.
Maó — connexions mediterrànies orientals
RCC
Real Compañía de Comercio
El llegat comercial hispànic. Xarxa interior i connexions continentals.
Ciutadella — interior de l'illa
RAM
Ramaders i Artesans de Menorca
L'economia local menorquina. Ramaderia, artesania i comerç interior.
Alaior — xarxa rural interior
Companyies Privades
Set Privades
Exclusives
A cada partida s'utilitzen 3 privades seleccionades aleatòriament de les 7 disponibles. Cadascuna ofereix
habilitats úniques al seu propietari.
GSC
Gremi de Sabaters de Ciutadella
L'antic gremi artesà de Ciutadella, amb segles de tradició en la manufactura de calçat.
La seva xarxa de proveïdors i clients teixeix els mercats de ponent de l'illa.
RAG
Ramats de l'Albufera d'es Grau
Les pastures de la costa nord-est alimenten ramats que proveeixen llana, carn i cuir
als mercats interiors. Un negoci discret, però sòlid i arrelat al territori.
LBI
Lleves de Bestiar de l'Interior
Les grans propietats de l'interior menorquí organitzen el moviment de bestiar per
camins antics que no figuren en cap mapa oficial. Un privilegi exclusiu dels Ramaders.
IVR
Intel·ligència de Versalles
Una xarxa d'informadors vinculada als interessos francesos al Mediterrani. Qui la
posseeix sap avant que ningú cap on soplen els vents polítics de les grans potències.
CRB
Camí Reial Britànic
La via principal que travessa l'illa de Maó a Ciutadella, construïda i mantinguda per
l'administració britànica. Qui controla el camí, controla el flux de mercaderies per terra.
DRM
Drassanes Reials de Maó
Les drassanes del port de Maó treballen per a la Royal Navy, però també construeixen i
reparen vaixells mercants. Tenir-ne el contracte és tenir el millor accés a la flota de l'illa.
CSF
Castell de Sant Felip
La fortalesa que domina l'entrada al port de Maó. La seva presència militar és el
símbol del poder britànic sobre l'illa —i una eina poderosa en mans dels qui saben usar-la.
Flota Mercant
Vaixells i Carros de
Comerç
Cinc eres tecnològiques nàutiques defineixen el progrés de la partida. Cada nova era pot obsoletitzar les
embarcacions anteriors.
Tipus
Nom
Obsolescència
V2
Xabec
S'enruna quan apareix V4
V3
Galera
S'enruna quan apareix VE
V4
Fragata
Mai · permanent
VE
Nau de Línia
Mai · permanent
C2
Carro
S'enruna a la Fase 5
CM
Carro de Mercaderies
Mai · permanent
Cronologia
Les Quatre Fases
Històriques
I
Establiment Britànic 1713–1718
Inici del joc · Xabec V2 · Carro C2
Les corporacions poden comprar empreses privades.
Amb la signatura del Tractat d'Utrecht (1713), Menorca passa a mans britàniques i
s'integra dins l'estratègia naval de la Corona al Mediterrani. El port de Maó, profund i protegit,
esdevé immediatament una base militar de primer ordre.
Tot i això, l'activitat econòmica inicial és encara limitada. L'illa conserva estructures productives
tradicionals i el comerç es manté principalment dins l'àmbit balear i peninsular. Al mar, el tràfic es
realitza sobretot amb xabecs —embarcacions lleugeres i àgils pròpies del Mediterrani, ideals per al
cabotatge— que connecten Menorca amb Mallorca, Catalunya i altres punts propers.
És un període d'establiment: els britànics consoliden el control, però el sistema econòmic encara no ha
explotat el potencial del port de Maó.
Xabec V2
II
Consolidació i Expansió Comercial 1718–1735
S'activa: primer vaixell V3 · Galera V3 · Carro C2
Les corporacions poden comprar empreses privades. Connexió a Marsella disponible.
Un cop estabilitzat el domini britànic, Maó comença a transformar-se en un port
comercial actiu. L'administració britànica afavoreix un entorn relativament obert al comerç
internacional, atraient mercaders de diverses procedències: britànics, catalans, italians i francesos.
Les galeres, de major capacitat i autonomia que els xabecs, permeten ampliar l'abast del comerç.
Productes com la llana, el cuir i altres recursos de l'illa comencen a integrar-se en circuits
comercials més amplis.
L'obertura de connexions amb ports com Marsella reflecteix aquesta expansió: Menorca deixa de ser un
sistema tancat i comença a participar activament en el comerç internacional.
Galera V3
III
Xarxes Madures 1735–1745
S'activa: primer vaixell V4 · Fragata V4 · Carro de Mercaderies CM
Les corporacions poden comprar empreses privades. S'eliminen els Xabecs.
A mitjan segle XVIII, l'economia menorquina entra en una fase de maduresa. El port
de Maó ja no és només una base naval, sinó un centre comercial plenament integrat en les rutes
mediterrànies.
La introducció de fragates marca un salt qualitatiu. Ràpides i capaces de defensar-se, permeten operar
amb més seguretat en un entorn encara marcat per la presència de corsaris, i faciliten l'establiment de
rutes comercials regulars de llarg abast.
Menorca s'insereix en una xarxa que connecta Marsella, Gènova i Barcelona. El comerç deixa de ser
oportunista per esdevenir estructurat, amb fluxos constants de mercaderies.
Fragata V4
IV
Final del Domini Britànic 1745–1756
S'activa: primer vaixell VE · Nau de Línia VE
S'eliminen les Fragates. Connexió amb Alger disponible.
En les dècades prèvies a 1756, Menorca assoleix el seu màxim desenvolupament
econòmic sota domini britànic. El port de Maó s'ha consolidat com un dels enclavaments més importants
del Mediterrani occidental, tant des del punt de vista militar com comercial.
L'aparició de grans vaixells de tonatge elevat permet moure volums molt superiors de mercaderies. El
comerç ja no és només regional o mediterrani, sinó que connecta amb circuits més amplis dins l'imperi
britànic.
Tot i una creixent tensió internacional, Menorca és ara un node comercial consolidat, amb xarxes
marítimes i terrestres plenament desenvolupades.
Nau de Línia VE
El Tauler
Mapa de Menorca
El tauler hexagonal recrea la geografia de Menorca: ports, camins, nuclis urbans i les rutes
comercials que connectaven l'illa amb el Mediterrani durant el domini britànic.
Context polític, comercial i marítim del domini britànic a Menorca ·
1713–1756
Índex de Capítols
Quan el 1713 el Tractat d'Utrecht posà fi a la Guerra de Successió Espanyola, Menorca passà a mans
britàniques. Durant quaranta-tres anys, l'illa visqué una experiència única al Mediterrani occidental:
un enclavament britànic envoltat de potències catòliques, amb un port natural —el de Maó— que era
considerat el millor de tota la Mediterrània.
Aquesta època convulsa i fascinant és el marc del 1713 Menorca. Els jugadors encarnen inversors i
mercaders que aprofiten l'oportunitat excepcional d'un enclavament comercial en plena cruïlla de
rutes mediterrànies, mentre les grans potències europees tracen els seus plans sobre l'illa.
Cada capítol d'aquest booklet connecta el context real amb les mecàniques del joc, per enriquir
l'experiència de joc amb la profunditat de la història.
— Bon profit, i bon joc —
— —
1
Menorca Abans del 1713
A principis del s. XVIII, Menorca era una illa estratègicament valuosa però econòmicament modesta.
La seva posició central al Mediterrani occidental —equidistant entre les costes espanyola, francesa
i italiana— la convertia en un punt de control marítim de primer ordre.
L'economia insular descansava sobre tres pilars: la ramaderia ovina i bovina a l'interior, la
pesca i el comerç costaner als ports de Maó i Ciutadella, i una artesania local especialitzada
en pell i calçat que ja tenia projecció exterior.
L'estructura social menorquina
La societat es dividia entre l'aristocràcia terratenent de Ciutadella —capital tradicional—
i la burgesia mercantil de Maó i dels ports orientals. Aquesta tensió entre els dos pols de
l'illa és un dels eixos narratius del joc.
En el joc, la dualitat Maó-Ciutadella es reflecteix en els costos d'estació i en les habilitats de les
corporacions RNC (orientada a ports) i RCC (orientada a l'interior i a Ciutadella).
— —
2
El Tractat d'Utrecht · 1713
El 13 de juliol de 1713, Espanya cedia Menorca a la Gran Bretanya pel Tractat d'Utrecht. Era
la conclusió d'una guerra europea d'una dècada que havia remapat tot el continent. Per a
Menorca, significava passar a formar part del primer imperi comercial del món.
Els britànics no tardaren a comprendre el potencial estratègic del port de Maó. A diferència
de Gibraltar —una plaça militar de roca i canons— Menorca oferia terra de cultiu, una població
autòctona cooperativa i, sobretot, el millor port natural de tot el Mediterrani.
La política britànica a l'illa
Lluny de colonitzar l'illa, els britànics optaren per un model pragmàtic: respectar la
societat i la cultura locals, garantir la llibertat de culte, i fomentar el comerç. Menorca
es convertí en un entrepôt privilegiat —un port franc de facto— en una Mediterrània dominada
per potències catòliques hostils al comerç protestant.
La Fase 1 del joc (1713–1718) simula aquest període inicial: les companyies privades estan disponibles,
però la infraestructura comercial és mínima. El jugador ha d'aprofitar la finestra inicial per establir
posicions.
— —
3
El Port de Maó: La Clau Estratègica
El port de Maó tenia una profunditat excepcional —fins a 30 metres en alguns punts— i una
entrada estreta i defensable. Podia acollir tota una flota de guerra amb protecció natural
completa. No és d'estranyar que la Royal Navy en fes la seva base principal mediterrània.
Però Maó no era només militar: era el cor del comerç insular. Teixits anglesos, manufactures
de Birmingham, productes colonials de les Índies Occidentals; tot passava per Maó per
redistribuir-se cap a Barcelona, Gènova, Marsella i Nàpols. L'illa es convertí en un
intermediari privilegiat d'abast mediterrani.
Al tauler, el node de Maó té el valor de ruta més elevat de l'illa. Controlar-lo amb una estació de la
RNC dona un avantatge estructural difícil de neutralitzar pels rivals.
— —
4
Comerç i Economia Insular
L'economia menorquina del s. XVIII era sorprenentment diversificada per a una illa petita.
A la ramaderia i la pesca tradicionals s'hi afegí una indústria del calçat que exportava a
tota la Mediterrània, impulsada per la demanda de l'exèrcit britànic i la marina reial.
La construcció naval tingué un paper destacat: les drassanes de Maó construïen vaixells
per encàrrec britànic, i l'activitat generava una cadena de valor local —fusteria, cordam,
veles— que donava feina a una part important de la població costanera.
El paper de les comunitats d'origen
Comerciants grecs, jueus sefardites, genovesos i corsaris al servei de diverses potències
creaven un teixit comercial multiètnic i multiconfessional. Menorca era, en molts sentits,
una miniatura del Mediterrani del s. XVIII.
La corporació RAM representa aquesta economia local diversa. La seva xarxa d'estacions a l'interior
controla fluxos que les corporacions orientades als ports sovint passen per alt.
— —
5
Les Corporacions: Interessos en Conflicte
El domini britànic de Menorca no era un bloc monolític. Diverses corporacions i interessos
econòmics competien per l'accés als recursos de l'illa i a les seves rutes comercials. La
Royal Navy Company representava els interessos estrictament militars i navals britànics,
mentre que altres grups buscaven aprofitar el context de port franc per fer negocis propis.
La Compagnie du Levant
Els comerciants francesos no es resignaven a quedar fora del joc mediterrani. La Compagnie
du Levant buscava mantenir connexions comercials amb Menorca malgrat la rivalitat política
entre França i la Gran Bretanya. El comerç, sovint, transcendia les fronteres polítiques.
La Real Compañía i la comunitat hispànica
La població d'origen hispànic —que constituïa la majoria— no desapareixia del circuit
econòmic. La Real Compañía de Comercio representava els llaços comercials amb la Península,
particularment amb Ciutadella i l'interior de l'illa.
L'ordre de joc de les quatre corporacions reflecteix la seva posició al mercat de valors. La que
cotitza
més alt opera primer, donant-li avantatge d'elecció de rutes.
— —
6
La Flota Mercant Mediterrània
El Mediterrani del s. XVIII era un mar de vaixells de fusta i vela. El Xabec —embarcació
ràpida i maniobrable, típicament mediterrània— dominava les rutes curtes de cabotatge entre
ports propers. Les Galeres i Fragates cobrien les rutes de mitjà abast, mentre que les Naus
de Línia s'associaven amb el poder naval britànic i el comerç intercontinental.
La revolució de la propulsió
Durant el domini britànic, les millores en disseny naval i navegació van accelerar les rutes
comercials. El comerç mediterrani es tornà més previsible i els vaixells mercants guanyaren
capacitat i velocitat. El Vaixell Express de la fase final simbolitza el punt màxim
d'eficiència del comerç marítim de l'era.
Quan s'adquireix un nou tipus de vaixell, pot obsoletitzar els anteriors. Planificar bé quins vaixells
comprar i quan és una de les decisions estratègiques clau del 1713 Menorca.
— —
7
Rivalitats Europees al Mediterrani
El Mediterrani del s. XVIII era l'escenari d'una rivalitat constant entre les grans
potències europees. Gran Bretanya, França, Espanya i l'Imperi Otomà lluitaven per posicions
estratègiques, rutes comercials i ports. Menorca, amb el seu excel·lent port natural, era
una peça de primer ordre en aquest tauler geopolític.
La pau com a guerra per altres mitjans
El Tractat d'Utrecht no va resoldre els conflictes europeus: els va reconfigurar. Espanya
aspirava a recuperar els territoris perduts. França vigilava qualsevol oportunitat d'expandir
la seva influència mediterrània. En absència de conflicte obert, el comerç marítim menorquí
patia la corseria i la competència comercial encoberta de totes les potències.
Les companyies privades com la Intel·ligència de Versalles o el Castell de Sant Felip reflecteixen
aquesta dimensió geopolítica. Algunes donen avantatge informació; d'altres, control militar.
— —
8
La Conquesta Francesa de 1756
El 18 de juny de 1756, un cos expedicionari francès al comandament del duc de Richelieu
desembarcava a Menorca. Iniciava la Guerra dels Set Anys al Mediterrani. La guarnició
britànica, reduïda i mal aprovisionada, resistí durant dues setmanes al Castell de Sant
Felip. El 29 de juny, capitulava.
L'almirall John Byng, responsable de la flota britànica enviada al socors, fou
posteriorment jutjat i afusellat —el cas més famós de la jurisprudència militar britànica
del s. XVIII, immortalitzat per Voltaire al Candide.
El final d'una era
Per als mercaders menorquins, la conquesta significava la fi d'un model econòmic. El port
franc britànic desapareixia i amb ell la xarxa de connexions comercials que havia fet
prosperar l'illa durant quatre dècades. Molts comerciants hagueren de reconstruir les
seves xarxes des de zero sota la nova administració francesa.
La Conquesta de 1756 és l'esdeveniment final del joc. Quan s'activa, s'acaba la Ronda d'Operacions en
curs i es passa immediatament al recompte final. La corporació CLV pot rebre bonificacions si
l'esdeveniment s'activa amb les seves estacions ben posicionades.
— —
9
El Camí de Kane
Una de les obres més significatives del domini britànic a Menorca fou la construcció del Camí
de Kane, la primera carretera moderna de l'illa. Ordenada pel governador Richard Kane cap al
1714, la via travessava l'illa de Maó a Ciutadella, una distància de prop de quaranta
quilòmetres, seguint en bona part el traçat dels antics camins medievals però eixamplant-los
i pavimentant-los per fer-los transitables per a carros i tropes.
Richard Kane i la modernització de l'illa
Richard Kane fou el primer governador britànic efectiu de Menorca i un dels administradors
colonials més hàbils del seu temps. A més del camí, impulsà la dessecació de zones pantanoses,
l'introducció de noves varietats de bestiar i la reorganització dels mercats. El seu govern
(1712–1736, amb interrupcions) és considerat el període de major prosperitat de l'era britànica.
El camí que porta el seu nom és el seu llegat més visible i durador.
Una infraestructura amb doble funció
El Camí de Kane no era només una via comercial: era també una artèria militar. Permetia
moure tropes ràpidament d'un extrem a l'altre de l'illa en cas d'invasió. Aquesta dualitat
—comerç i defensa— és característica de tota la política britànica a Menorca durant el
s. XVIII. En el joc, la companyia privada Camí Reial Britànic (CRB) recull
directament aquest llegat: qui la controla, controla el flux de mercaderies per terra.
El Camí de Kane segueix existint avui en dia. Una part del seu traçat original coincideix amb
la carretera Me-1 que uneix Maó i Ciutadella. És l'herència física més tangible dels
quaranta-tres anys de domini britànic sobre l'illa.
— —
10
Les Torres i Senyals de Menorca
El mapa del joc inclou set punts costaners que equivalen als 7 fars actuals de l'illa. En la realitat de
l'època britànica (1713–1756), cap far modern no existia a Menorca. El que sí hi havia era una xarxa de
torres de vigilància, senyals de foc i fortificacions que complien funcions equivalents: guiar vaixells,
avisar d'atacs i controlar les entrades als ports. Cada node del mapa correspon a un element real o
versemblant de l'època.
A més, aquestes torres formaven una autèntica xarxa de comunicació: des de cadascuna es podia
veure la contigua, de manera que una senyal de foc podia donar la volta a tota l'illa en
qüestió de minuts.
Torre de Cavalleria · nord (far
modern: Far de Cavalleria, 1857)
Torre de vigilància costera d'origen anterior al s. XVII. El cap de Cavalleria és un dels punts
més perillosos de l'illa: els seus penya-segats i corrents provocaren nombrosos naufragis. Durant
el domini britànic, les guardes de la torre encenien senyals de foc en avistar veles a
l'horitzó. Controlava les rutes del nord i l'accés des de les costes franceses.
Senyal de foc de Punta Nati · nord-oest (far modern: Far de Punta Nati, 1913)
Abans d'existir cap far modern, pescadors i navegants encenien fogueres nocturnes a Punta Nati
per marcar l'extrem occidental de l'illa. Era una referència fonamental per als vaixells que
venien de Mallorca o Barcelona. Guiava cap a Ciutadella i advertia de la costa rocosa del
nord-oest.
Torre de defensa d'Artrutx · sud-oest (far modern: Far de Cap d'Artrutx, 1859)
Les incursions de corsaris eren freqüents a la Mediterrània del s. XVIII. La torre d'Artrutx
formava part de la xarxa de vigilància que protegia les rutes comercials properes a Ciutadella
per la banda de migjorn. Controlava les aproximacions des de Mallorca i les costes valencianes.
Sa Farola · torre portuària de Ciutadella · oest (far modern: Far de Ciutadella)
Al port de Ciutadella, una petita torre o senyal portuària indicava l'entrada als vaixells que
s'aproximaven. En el s. XVIII el port de Ciutadella era encara el centre econòmic tradicional
de l'illa, i des d'aquesta torre es controlava el tràfic que arribava de Mallorca i Catalunya.
Torre de l'Illa de l'Aire · sud-est (far modern: Far de s'Illa de s'Aire, 1860)
El petit illot davant de Punta Prima era un punt de referència fonamental per als navegants
que s'acostaven a Maó des del sud. Desde la torre de senyalització podien orientar-se abans
d'entrar al gran port natural. La seva posició la convertia en la primera guia visible per a
les rutes provinents del Llevant i de Nàpols.
Senyal de foc de Favàritx · nord-est (far modern: Far de Favàritx, 1922)
Les roques fosques i els forts vents de tramuntana feien de Favàritx una zona temuda pels
mariners. Les fogueres enceses al cap ajudaven a evitar encallar en els seus esculls. Una
ruta perillosa però rendible: qui la dominava tenia accés directe a les rutes de l'Adriàtic.
Castell de Sant Felip · entrada a Maó · est (far modern: Far de Punta Sant Carles)
La gran fortalesa de Sant Felip dominava la boca del port de Maó. No és un far, sinó el punt
de control militar més important de l'illa: qui controlava Sant Felip controlava l'accés a un
dels millors ports naturals de la Mediterrània. Durant el domini britànic fou ampliat i reforçat
contínuament fins a convertir-se en una de les fortaleses més potents del Mediterrani occidental.
La seva caiguda el 1756 posà fi a l'era britànica.
Els set punts costaners formen una xarxa de senyals que rodeja tota l'illa. En el joc,
apareixen com a nodes de cabotatge de baixa densitat: poc valuosos aïllats, però estratègics
com a punts de pas per connectar les rutes de major abast mediterrani.
— —
11
Interpretació en el Joc
El 1713 Menorca és un joc d'inversió, logística i estratègia empresarial. Però darrere de cada
mecànica hi ha una decisió de disseny conscient que busca reflectir la realitat econòmica
i geogràfica de la Menorca de 1713–1756.
La inversió i el capital
El sistema d'accions i de borsa és l'element central. En la Menorca britànica, el capital
era el recurs escàs. Els jugadors repliquen exactament aquesta tensió: han de decidir quant
capital invertir en quines corporacions, quan emetre noves accions i quan vendre per obtenir
liquiditat personal.
La logística: el cor del joc
El sistema de rutes i de tràfic modela la logística comercial real. Una ruta és tant més
valuosa com més llarga és i com més centres de demanda toca. La competència per les millors
connexions i la possibilitat de bloquejar rutes dels rivals replica la dinàmica real
del comerç insular del s. XVIII.
1713 Menorca no és un joc sobre vaixells: és un joc sobre comerç i poder. Els vaixells
són
el mecanisme, però la inversió, la competència i la gestió del risc són el seu tema real.
— —
12
Notes sobre el Mapa del Joc
El mapa del 1713 Menorca no és arbitrari. Cada decisió de disseny —quins nuclis incloure, quin
valor assignar-los, quines rutes traçar— té un fonament en la geografia econòmica real de
Menorca a mitjan s. XVIII.
Per què aquests nuclis?
Maó és el hub inevitable del mapa: port, centre financer i plaça britànica per
excel·lència, la porta d'entrada al millor port natural de la Mediterrània. Ciutadella és
el contrapès occidental, capital tradicional i seu de l'aristocràcia, amb accés marítim propi gràcies a la
torre portuària que custodiava l'entrada al seu port. Fornells, al nord, era el segon
port de l'illa: una badia tancada i segura, refugi de pescadors i de vaixells mercants que creuaven cap a
les costes franceses i italianes. Alaior i Es Mercadal representen el
cor agrícola i ramader de l'illa, els nuclis de l'interior on es concentrava la producció de llana, cuir i
bestiar. Ferreries, Es Migjorn, Port d'Addaia i
Sant Lluís són pobles menors que articulen el territori sense tenir un pes comercial
propi rellevant, però que eren punts de pas reals entre els grans nuclis. El Castell de Sant
Felip, a l'entrada del port de Maó, era la clau militar de l'illa: qui el controlava controlava
tot el tràfic marítim de la plaça. Les cinc torres i senyals costaneres —Punta Nati,
Torre d'Artrutx, Torre de Cavalleria, Cap de Favàritx i Torre de l'Illa de l'Aire— jalonen el perímetre de
l'illa i representen els punts de vigilància i de referència per a la navegació de cabotatge que
connectava Menorca amb el món exterior.
Per què aquests valors?
Els valors dels nodes s'han calibrat per reflectir la seva importància econòmica relativa.
Les connexions amb l'exterior —cap a la Mediterrània, cap a la Península, cap al Llevant—
representen els mercats exteriors als quals Menorca estava realment integrada i que
constituïen les rutes de major valor afegit.
— —
13
Bibliografia i Fonts
Història de Menorca i el domini britànic
Casasnovas Camps, M.À. (1998). Història de Menorca. Editorial Moll, Palma de Mallorca.
Armstrong, J. (1752). The History of the Island of Minorca. C. Davis, London.
Pérez Martínez, L. (1985). Menorca en el siglo XVIII. Consell Insular de Menorca.
Murillo Tudurí, A. (2003). El port de Maó en el segle XVIII. Institut Menorquí d'Estudis.
Comerç mediterrani i rivalitats europees
Braudel, F. (1966). La Méditerranée et le monde méditerranéen à l'époque de Philippe II.
Armand
Colin, Paris.
Symcox, G. (1974). The Crisis of French Sea Power, 1688–1697. Nijhoff, La Haia.
Black, J. (1990). The British Seaborne Empire. Yale University Press.
Booklet Històric · Primera Edició · Menorca, 1713–1756
Índice de Capítulos
Cuando en 1713 el Tratado de Utrecht puso fin a la Guerra de Sucesión Española, Menorca pasó a manos
británicas. Durante cuarenta y tres años, la isla vivió una experiencia única en el Mediterráneo occidental:
un enclave británico rodeado de potencias católicas, con un puerto natural —el de Mahón— considerado el
mejor de todo el Mediterráneo.
Esta época convulsa y fascinante es el marco del 1713 Menorca. Los jugadores encarnan inversores y
mercaderes que aprovechan la excepcional oportunidad de un enclave comercial en plena encrucijada de rutas
mediterráneas, mientras las grandes potencias europeas trazan sus planes sobre la isla.
Cada capítulo de este booklet conecta el contexto real con las mecánicas del juego, para enriquecer la
experiencia con la profundidad de la historia.
— Buen provecho, y buen juego —
— —
1
Menorca Antes de 1713
A principios del s. XVIII, Menorca era una isla estratégicamente valiosa pero económicamente modesta. Su
posición central en el Mediterráneo occidental —equidistante entre las costas española, francesa e
italiana— la convertía en un punto de control marítimo de primer orden.
La economía insular descansaba sobre tres pilares: la ganadería ovina y bovina en el interior, la pesca y
el comercio costero en los puertos de Mahón y Ciudadela, y una artesanía local especializada en piel y
calzado que ya tenía proyección exterior.
La estructura social menorquina
La sociedad se dividía entre la aristocracia terrateniente de Ciudadela —capital tradicional— y la
burguesía mercantil de Mahón y los puertos orientales. Esta tensión entre los dos polos de la isla es uno
de los ejes narrativos del juego.
En el juego, la dualidad Mahón-Ciudadela se refleja en los costes de estación y en las habilidades de
las corporaciones RNC (orientada a puertos) y RCC (orientada al interior y a Ciudadela).
— —
2
El Tratado de Utrecht · 1713
El 13 de julio de 1713, España cedía Menorca a Gran Bretaña por el Tratado de Utrecht. Era la conclusión
de una guerra europea de una década que había remapeado todo el continente. Para Menorca, significaba
pasar a formar parte del primer imperio comercial del mundo.
Los británicos no tardaron en comprender el potencial estratégico del puerto de Mahón. A diferencia de
Gibraltar —una plaza militar de roca y cañones— Menorca ofrecía tierra de cultivo, una población autóctona
cooperativa y, sobre todo, el mejor puerto natural de todo el Mediterráneo.
La política británica en la isla
Lejos de colonizar la isla, los británicos optaron por un modelo pragmático: respetar la sociedad y la
cultura locales, garantizar la libertad de culto y fomentar el comercio. Menorca se convirtió en un
entrepôt privilegiado —un puerto franco de facto— en un Mediterráneo dominado por potencias católicas
hostiles al comercio protestante.
La Fase 1 del juego (1713–1718) simula este período inicial: las compañías privadas están disponibles,
pero la infraestructura comercial es mínima. El jugador debe aprovechar la ventana inicial para
establecer posiciones.
— —
3
El Puerto de Mahón: La Clave Estratégica
El puerto de Mahón tenía una profundidad excepcional —hasta 30 metros en algunos puntos— y una entrada
estrecha y defendible. Podía acoger a toda una flota de guerra con protección natural completa. No es de
extrañar que la Royal Navy lo convirtiera en su base principal mediterránea.
Pero Mahón no era solo militar: era el corazón del comercio insular. Tejidos ingleses, manufacturas de
Birmingham, productos coloniales de las Indias Occidentales; todo pasaba por Mahón para redistribuirse
hacia Barcelona, Génova, Marsella y Nápoles. La isla se convirtió en un intermediario privilegiado de
alcance mediterráneo.
En el tablero, el nodo de Mahón tiene el valor de ruta más elevado de la isla. Controlarlo con una
estación de la RNC da una ventaja estructural difícil de neutralizar para los rivales.
— —
4
Comercio y Economía Insular
La economía menorquina del s. XVIII era sorprendentemente diversificada para una isla pequeña. A la
ganadería y la pesca tradicionales se añadió una industria del calzado que exportaba a todo el
Mediterráneo, impulsada por la demanda del ejército británico y la marina real.
La construcción naval tuvo un papel destacado: los astilleros de Mahón construían barcos por encargo
británico, y la actividad generaba una cadena de valor local —carpintería, cordelería, velas— que daba
trabajo a una parte importante de la población costera.
El papel de las comunidades de origen
Comerciantes griegos, judíos sefardíes, genoveses y corsarios al servicio de diversas potencias creaban
un tejido comercial multiétnico y multiconfesional. Menorca era, en muchos sentidos, una miniatura del
Mediterráneo del s. XVIII.
La corporación RAM representa esta economía local diversa. Su red de estaciones en el interior controla
flujos que las corporaciones orientadas a los puertos a menudo pasan por alto.
— —
5
Las Corporaciones: Intereses en Conflicto
El dominio británico de Menorca no era un bloque monolítico. Diversas corporaciones e intereses
económicos competían por el acceso a los recursos de la isla y a sus rutas comerciales. La Royal Navy
Company representaba los intereses estrictamente militares y navales británicos, mientras que otros grupos
buscaban aprovechar el contexto de puerto franco para hacer negocios propios.
La Compagnie du Levant
Los comerciantes franceses no se resignaban a quedar fuera del juego mediterráneo. La Compagnie du Levant
buscaba mantener conexiones comerciales con Menorca a pesar de la rivalidad política entre Francia y Gran
Bretaña. El comercio, a menudo, trascendía las fronteras políticas.
La Real Compañía y la comunidad hispánica
La población de origen hispánico —que constituía la mayoría— no desaparecía del circuito económico. La
Real Compañía de Comercio representaba los lazos comerciales con la Península, particularmente con
Ciudadela y el interior de la isla.
El orden de juego de las cuatro corporaciones refleja su posición en el mercado de valores. La que
cotiza más alto opera primero, dándole ventaja de elección de rutas.
— —
6
La Flota Mercante Mediterránea
El Mediterráneo del s. XVIII era un mar de barcos de madera y vela. El Jabeque —embarcación rápida y
maniobrable, típicamente mediterránea— dominaba las rutas cortas de cabotaje entre puertos próximos. Las
Galeras y Fragatas cubrían las rutas de medio alcance, mientras que las Naves de Línea se asociaban con el
poder naval británico y el comercio intercontinental.
La revolución de la propulsión
Durante el dominio británico, las mejoras en diseño naval y navegación aceleraron las rutas comerciales.
El comercio mediterráneo se volvió más previsible y los barcos mercantes ganaron capacidad y velocidad. El
Barco Express de la fase final simboliza el punto máximo de eficiencia del comercio marítimo de la era.
Cuando se adquiere un nuevo tipo de barco, puede obsoletizar los anteriores. Planificar bien qué barcos
comprar y cuándo es una de las decisiones estratégicas clave del 1713 Menorca.
— —
7
Rivalidades Europeas en el Mediterráneo
El Mediterráneo del s. XVIII era el escenario de una rivalidad constante entre las grandes potencias
europeas. Gran Bretaña, Francia, España y el Imperio Otomano luchaban por posiciones estratégicas, rutas
comerciales y puertos. Menorca, con su excelente puerto natural, era una pieza de primer orden en este
tablero geopolítico.
La paz como guerra por otros medios
El Tratado de Utrecht no resolvió los conflictos europeos: los reconfiguró. España aspiraba a recuperar
los territorios perdidos. Francia vigilaba cualquier oportunidad de expandir su influencia mediterránea.
En ausencia de conflicto abierto, el comercio marítimo menorquín sufría la corsaría y la competencia
comercial encubierta de todas las potencias.
Las compañías privadas como la Inteligencia de Versalles o el Castillo de San Felipe reflejan esta
dimensión geopolítica. Algunas dan ventaja informativa; otras, control militar.
— —
8
La Conquista Francesa de 1756
El 18 de junio de 1756, un cuerpo expedicionario francés al mando del duque de Richelieu desembarcaba en
Menorca. Iniciaba la Guerra de los Siete Años en el Mediterráneo. La guarnición británica, reducida y mal
aprovisionada, resistió durante dos semanas en el Castillo de San Felipe. El 29 de junio, capitulaba.
El almirante John Byng, responsable de la flota británica enviada en socorro, fue posteriormente juzgado
y fusilado —el caso más famoso de la jurisprudencia militar británica del s. XVIII, inmortalizado por
Voltaire en el Cándido.
El final de una era
Para los mercaderes menorquines, la conquista significaba el fin de un modelo económico. El puerto franco
británico desaparecía y con él la red de conexiones comerciales que había hecho prosperar la isla durante
cuatro décadas. Muchos comerciantes tuvieron que reconstruir sus redes desde cero bajo la nueva
administración francesa.
La Conquista de 1756 es el evento final del juego. Cuando se activa, se acaba la Ronda de Operaciones
en curso y se pasa inmediatamente al recuento final. La corporación CLV puede recibir bonificaciones si
el evento se activa con sus estaciones bien posicionadas.
— —
9
El Camino de Kane
Una de las obras más significativas del dominio británico en Menorca fue la construcción del Camino de
Kane, la primera carretera moderna de la isla. Ordenada por el gobernador Richard Kane hacia 1714, la vía
atravesaba la isla de Mahón a Ciudadela, una distancia de unos cuarenta kilómetros, siguiendo en buena
parte el trazado de los antiguos caminos medievales pero ensanchándolos y pavimentándolos para hacerlos
transitables para carros y tropas.
Richard Kane y la modernización de la isla
Richard Kane fue el primer gobernador británico efectivo de Menorca y uno de los administradores
coloniales más hábiles de su tiempo. Además del camino, impulsó el desecamiento de zonas pantanosas, la
introducción de nuevas variedades de ganado y la reorganización de los mercados. Su gobierno (1712–1736,
con interrupciones) es considerado el período de mayor prosperidad de la era británica. El camino que
lleva su nombre es su legado más visible y duradero.
Una infraestructura con doble función
El Camino de Kane no era solo una vía comercial: era también una arteria militar. Permitía mover tropas
rápidamente de un extremo al otro de la isla en caso de invasión. Esta dualidad —comercio y defensa— es
característica de toda la política británica en Menorca durante el s. XVIII. En el juego, la compañía
privada Camino Real Británico (CRB) recoge directamente este legado: quien la controla, controla
el flujo de mercancías por tierra.
El Camino de Kane sigue existiendo hoy en día. Una parte de su trazado original coincide con la
carretera Me-1 que une Mahón y Ciudadela. Es la herencia física más tangible de los cuarenta y tres años
de dominio británico sobre la isla.
— —
10
Las Torres y Señales de Menorca
El mapa del juego incluye siete puntos costeros que equivalen a los 7 faros actuales de la isla. En la
realidad de la época británica (1713–1756), ningún faro moderno existía en Menorca. Lo que sí había era
una red de torres de vigilancia, señales de fuego y fortificaciones que cumplían funciones equivalentes:
guiar barcos, avisar de ataques y controlar las entradas a los puertos. Cada nodo del mapa corresponde a
un elemento real o verosímil de la época.
Además, estas torres formaban una auténtica red de comunicación: desde cada una se podía ver la contigua,
de modo que una señal de fuego podía dar la vuelta a toda la isla en cuestión de minutos.
Torre de Cavalleria · norte (faro
moderno: Far de Cavalleria, 1857)
Torre de vigilancia costera de origen anterior al s. XVII. El cabo de Cavalleria es uno de los puntos más
peligrosos de la isla: sus acantilados y corrientes provocaron numerosos naufragios. Durante el dominio
británico, los guardas de la torre encendían señales de fuego al avistar velas en el horizonte.
Señal de fuego de Punta Nati · noroeste (faro moderno: Far de Punta Nati, 1913)
Antes de existir ningún faro moderno, pescadores y navegantes encendían hogueras nocturnas en Punta Nati
para marcar el extremo occidental de la isla. Era una referencia fundamental para los barcos que venían de
Mallorca o Barcelona.
Torre de defensa de Artrutx · suroeste (faro moderno: Far de Cap d'Artrutx, 1859)
Las incursiones de corsarios eran frecuentes en el Mediterráneo del s. XVIII. La torre de Artrutx formaba
parte de la red de vigilancia que protegía las rutas comerciales cercanas a Ciudadela por el lado del
mediodía.
Sa Farola · torre portuaria de Ciudadela · oeste (faro moderno: Far de Ciutadella)
En el puerto de Ciudadela, una pequeña torre o señal portuaria indicaba la entrada a los barcos que se
aproximaban. En el s. XVIII el puerto de Ciudadela era aún el centro económico tradicional de la isla.
Torre de la Illa de l'Aire · sureste (faro moderno: Far de s'Illa de s'Aire, 1860)
El pequeño islote frente a Punta Prima era un punto de referencia fundamental para los navegantes que se
acercaban a Mahón desde el sur. Desde la torre de señalización podían orientarse antes de entrar al gran
puerto natural.
Señal de fuego de Favàritx · nordeste (faro moderno: Far de Favàritx, 1922)
Las rocas oscuras y los fuertes vientos de tramontana hacían de Favàritx una zona temida por los
marineros. Las hogueras encendidas en el cabo ayudaban a evitar encallar en sus arrecifes.
Castillo de San Felipe · entrada a Mahón · este (faro moderno: Far de Punta Sant Carles)
La gran fortaleza de San Felipe dominaba la boca del puerto de Mahón. No es un faro, sino el punto de
control militar más importante de la isla. Durante el dominio británico fue ampliado y reforzado
continuamente. Su caída en 1756 puso fin a la era británica.
Los siete puntos costeros forman una red de señales que rodea toda la isla. En el juego, aparecen como
nodos de cabotaje de baja densidad: poco valiosos aislados, pero estratégicos como puntos de paso para
conectar las rutas de mayor alcance mediterráneo.
— —
11
Interpretación en el Juego
El 1713 Menorca es un juego de inversión, logística y estrategia empresarial. Pero detrás de cada
mecánica hay una decisión de diseño consciente que busca reflejar la realidad económica y geográfica de la
Menorca de 1713–1756.
La inversión y el capital
El sistema de acciones y de bolsa es el elemento central. En la Menorca británica, el capital era el
recurso escaso. Los jugadores replican exactamente esta tensión: deben decidir cuánto capital invertir en
qué corporaciones, cuándo emitir nuevas acciones y cuándo vender para obtener liquidez personal.
La logística: el corazón del juego
El sistema de rutas y de tráfico modela la logística comercial real. Una ruta es tanto más valiosa cuanto
más larga es y cuantos más centros de demanda toca. La competencia por las mejores conexiones y la
posibilidad de bloquear rutas de los rivales replica la dinámica real del comercio insular del s. XVIII.
1713 Menorca no es un juego sobre barcos: es un juego sobre comercio y poder. Los
barcos son el mecanismo, pero la inversión, la competencia y la gestión del riesgo son su tema real.
— —
12
Notas sobre el Mapa del Juego
El mapa del 1713 Menorca no es arbitrario. Cada decisión de diseño —qué núcleos incluir, qué valor
asignarles, qué rutas trazar— tiene un fundamento en la geografía económica real de Menorca a mediados del
s. XVIII.
¿Por qué estos núcleos?
Mahón es el hub inevitable del mapa: puerto, centro financiero y plaza británica por
excelencia, la puerta de entrada al mejor puerto natural del Mediterráneo. Ciudadela es
el contrapeso occidental, capital tradicional y sede de la aristocracia, con acceso marítimo propio
gracias a la torre portuaria que custodiaba la entrada a su puerto. Fornells, al norte,
era el segundo puerto de la isla: una bahía cerrada y segura, refugio de pescadores y barcos mercantes que
cruzaban hacia las costas francesas e italianas. Alaior y Es Mercadal
representan el corazón agrícola y ganadero de la isla. Ferreries, Es
Migjorn, Port d'Addaia y Sant Lluís son pueblos menores que
articulan el territorio sin tener un peso comercial propio relevante. El Castillo de San
Felipe, a la entrada del puerto de Mahón, era la clave militar de la isla. Las cinco
torres y señales costeras —Punta Nati, Torre d'Artrutx, Torre de Cavalleria, Cap de
Favàritx y Torre de l'Illa de l'Aire— jalonan el perímetro de la isla y representan los puntos de
vigilancia y referencia para la navegación de cabotaje.
¿Por qué estos valores?
Los valores de los nodos se han calibrado para reflejar su importancia económica relativa. Las conexiones
con el exterior —hacia el Mediterráneo, hacia la Península, hacia el Levante— representan los mercados
exteriores a los que Menorca estaba realmente integrada y que constituían las rutas de mayor valor
añadido.
— —
13
Bibliografía y Fuentes
Historia de Menorca y el dominio británico
Casasnovas Camps, M.À. (1998). Història de Menorca. Editorial Moll, Palma de Mallorca.
Armstrong, J. (1752). The History of the Island of Minorca. C. Davis, London.
Pérez Martínez, L. (1985). Menorca en el siglo XVIII. Consell Insular de Menorca.
Murillo Tudurí, A. (2003). El port de Maó en el segle XVIII. Institut Menorquí d'Estudis.
Comercio mediterráneo y rivalidades europeas
Braudel, F. (1966). La Méditerranée et le monde méditerranéen à l'époque de Philippe II.
Armand Colin, Paris.
Symcox, G. (1974). The Crisis of French Sea Power, 1688–1697. Nijhoff, La Haia.
Black, J. (1990). The British Seaborne Empire. Yale University Press.
Booklet Histórico · Primera Edición · Menorca, 1713–1756
Table of Contents
When the Treaty of Utrecht ended the War of the Spanish Succession in 1713, Minorca passed into British
hands. For forty-three years, the island lived a unique experience in the western Mediterranean: a British
enclave surrounded by Catholic powers, with a natural harbour —Mahón— considered the finest in the entire
Mediterranean.
This turbulent and fascinating era is the setting of 1713 Menorca. Players embody investors and
merchants who seize the exceptional opportunity of a commercial enclave at the crossroads of Mediterranean
trade routes, while the great European powers lay their plans over the island.
Each chapter of this booklet connects the historical context with the game's mechanics, enriching the
playing experience with the depth of history.
— Good luck, and good game —
— —
1
Minorca Before 1713
At the beginning of the 18th century, Minorca was a strategically valuable but economically modest
island. Its central position in the western Mediterranean —equidistant from the Spanish, French and
Italian coasts— made it a first-rate maritime control point.
The island economy rested on three pillars: sheep and cattle farming in the interior, fishing and coastal
trade in the ports of Mahón and Ciudadela, and a local craft industry specialising in leather and footwear
that already had external reach.
Minorcan social structure
Society was divided between the landowning aristocracy of Ciudadela —the traditional capital— and the
mercantile bourgeoisie of Mahón and the eastern ports. This tension between the two poles of the island is
one of the game's narrative axes.
In the game, the Mahón-Ciudadela duality is reflected in station costs and in the abilities of the RNC
(port-oriented) and RCC (interior and Ciudadela-oriented) corporations.
— —
2
The Treaty of Utrecht · 1713
On 13 July 1713, Spain ceded Minorca to Great Britain under the Treaty of Utrecht. It was the conclusion
of a decade-long European war that had remapped the entire continent. For Minorca, it meant joining the
world's foremost commercial empire.
The British quickly grasped the strategic potential of Mahón harbour. Unlike Gibraltar —a military
stronghold of rock and cannons— Minorca offered farmland, a cooperative native population and, above all,
the finest natural harbour in the entire Mediterranean.
British policy on the island
Far from colonising the island, the British opted for a pragmatic model: respecting local society and
culture, guaranteeing freedom of worship and promoting trade. Minorca became a privileged entrepôt —a de
facto free port— in a Mediterranean dominated by Catholic powers hostile to Protestant commerce.
Phase 1 of the game (1713–1718) simulates this initial period: private companies are available, but
commercial infrastructure is minimal. Players must exploit the opening window to establish positions.
— —
3
Mahón Harbour: The Strategic Key
Mahón harbour had exceptional depth —up to 30 metres in places— and a narrow, defensible entrance. It
could shelter an entire war fleet with complete natural protection. It is no surprise that the Royal Navy
made it its main Mediterranean base.
But Mahón was not only military: it was the heart of island trade. English textiles, Birmingham
manufactures, colonial goods from the West Indies —everything passed through Mahón to be redistributed to
Barcelona, Genoa, Marseille and Naples. The island became a privileged intermediary with Mediterranean
reach.
On the board, the Mahón node has the highest route value on the island. Controlling it with an RNC
station gives a structural advantage that rivals find hard to neutralise.
— —
4
Trade and Island Economy
The Minorcan economy of the 18th century was surprisingly diversified for a small island. Traditional
livestock farming and fishing were joined by a footwear industry that exported across the Mediterranean,
driven by demand from the British army and the royal navy.
Shipbuilding played a prominent role: Mahón's shipyards built vessels on British commission, and the
activity generated a local value chain —carpentry, rope-making, sails— that employed a significant share
of the coastal population.
The role of trading communities
Greek merchants, Sephardic Jews, Genoese traders and corsairs in the service of various powers created a
multi-ethnic, multi-confessional commercial fabric. Minorca was, in many ways, a miniature of the
18th-century Mediterranean.
The RAM corporation represents this diverse local economy. Its network of interior stations controls
flows that port-oriented corporations often overlook.
— —
5
The Corporations: Conflicting Interests
British rule over Minorca was not a monolithic bloc. Various corporations and economic interests competed
for access to the island's resources and trade routes. The Royal Navy Company represented strictly British
military and naval interests, while other groups sought to exploit the free port context for their own
business.
The Compagnie du Levant
French merchants refused to be left out of the Mediterranean game. The Compagnie du Levant sought to
maintain commercial connections with Minorca despite the political rivalry between France and Great
Britain. Trade, more often than not, transcended political borders.
The Real Compañía and the Hispanic community
The Hispanic population —which constituted the majority— did not disappear from the economic circuit. The
Real Compañía de Comercio represented commercial ties with the Peninsula, particularly with Ciudadela and
the island's interior.
The playing order of the four corporations reflects their position on the stock market. The one with
the highest share price operates first, giving it first choice of routes.
— —
6
The Mediterranean Merchant Fleet
The 18th-century Mediterranean was a sea of wooden, sail-powered ships. The Xebec —a fast, manoeuvrable
vessel, typically Mediterranean— dominated the short cabotage routes between nearby ports. Galleys and
Frigates covered medium-range routes, while Ships of the Line were associated with British naval power and
intercontinental trade.
The propulsion revolution
During British rule, improvements in naval design and navigation accelerated commercial routes.
Mediterranean trade became more predictable and merchant ships gained capacity and speed. The Express Ship
of the final phase symbolises the peak efficiency of the era's maritime commerce.
When a new ship type is acquired, it may make earlier ones obsolete. Planning which ships to buy and
when is one of the key strategic decisions in 1713 Menorca.
— —
7
European Rivalries in the Mediterranean
The 18th-century Mediterranean was the scene of constant rivalry between the great European powers. Great
Britain, France, Spain and the Ottoman Empire competed for strategic positions, trade routes and harbours.
Minorca, with its excellent natural harbour, was a key piece on this geopolitical board.
Peace as war by other means
The Treaty of Utrecht did not resolve European conflicts: it reconfigured them. Spain aspired to recover
lost territories. France watched for any opportunity to expand its Mediterranean influence. In the absence
of open conflict, Minorcan maritime trade suffered privateering and covert commercial competition from all
the powers.
Private companies such as the Versailles Intelligence or the Castle of San Felipe reflect this
geopolitical dimension. Some give informational advantage; others, military control.
— —
8
The French Conquest of 1756
On 18 June 1756, a French expeditionary force under the Duke of Richelieu landed on Minorca, opening the
Seven Years War in the Mediterranean. The British garrison, undermanned and poorly supplied, held out for
two weeks in the Castle of San Felipe. On 29 June, it surrendered.
Admiral John Byng, commander of the British fleet sent in relief, was subsequently court-martialled and
shot —the most famous case in 18th-century British military jurisprudence, immortalised by Voltaire in
Candide.
The end of an era
For Minorcan merchants, the conquest meant the end of an economic model. The British free port
disappeared, and with it the network of commercial connections that had made the island prosper for four
decades. Many traders had to rebuild their networks from scratch under the new French administration.
The Conquest of 1756 is the game-ending event. When triggered, the current Operations Round ends and
final scoring begins immediately. The CLV corporation may receive bonuses if the event triggers with its
stations well positioned.
— —
9
Kane's Road
One of the most significant works of British rule in Minorca was the construction of Kane's Road, the
island's first modern highway. Ordered by Governor Richard Kane around 1714, the road crossed the island
from Mahón to Ciudadela —a distance of some forty kilometres— largely following the route of ancient
medieval tracks but widening and paving them to make them passable for carts and troops.
Richard Kane and the modernisation of the island
Richard Kane was Minorca's first effective British governor and one of the most capable colonial
administrators of his time. In addition to the road, he promoted the drainage of marshlands, the
introduction of new livestock breeds and the reorganisation of markets. His governorship (1712–1736, with
interruptions) is considered the period of greatest prosperity in the British era. The road that bears his
name is his most visible and lasting legacy.
An infrastructure with a dual purpose
Kane's Road was not just a commercial route: it was also a military artery. It allowed troops to be moved
quickly from one end of the island to the other in case of invasion. This duality —commerce and defence—
is characteristic of all British policy in Minorca during the 18th century. In the game, the private
company British Royal Road (CRB) directly embodies this legacy: whoever controls it controls the
flow of goods by land.
Kane's Road still exists today. Part of its original route coincides with the Me-1 road linking Mahón
and Ciudadela. It is the most tangible physical legacy of the forty-three years of British rule over the
island.
— —
10
Towers and Signals of Minorca
The game map includes seven coastal points that correspond to the 7 modern lighthouses of the island. In
reality, during the British era (1713–1756), no modern lighthouse existed in Minorca. What did exist was a
network of watchtowers, fire signals and fortifications that fulfilled equivalent functions: guiding
ships, warning of attacks and controlling harbour entrances. Each node on the map corresponds to a real or
plausible element of the period.
Moreover, these towers formed a genuine communication network: each one was visible from the next, so a
fire signal could travel around the entire island within minutes.
Torre de Cavalleria · north (modern
lighthouse: Far de Cavalleria, 1857)
A coastal watchtower dating from before the 17th century. Cape Cavalleria is one of the island's most
dangerous points: its cliffs and currents caused numerous shipwrecks. During British rule, the tower
guards lit fire signals when they spotted sails on the horizon.
Punta Nati fire signal · northwest (modern lighthouse: Far de Punta Nati, 1913)
Before any modern lighthouse existed, fishermen and sailors lit night fires at Punta Nati to mark the
island's western tip. It was a fundamental reference for ships coming from Mallorca or Barcelona.
Artrutx defence tower · southwest (modern lighthouse: Far de Cap d'Artrutx, 1859)
Corsair raids were frequent in the 18th-century Mediterranean. The Artrutx tower was part of the
surveillance network protecting commercial routes near Ciudadela from the south.
Sa Farola · Ciudadela harbour tower · west (modern lighthouse: Far de Ciutadella)
At Ciudadela harbour, a small tower or harbour signal indicated the entrance to approaching vessels. In
the 18th century, Ciudadela harbour was still the island's traditional economic centre.
Torre de l'Illa de l'Aire · southeast (modern lighthouse: Far de s'Illa de s'Aire,
1860)
The small islet off Punta Prima was a fundamental reference point for sailors approaching Mahón from the
south. From the signal tower they could orient themselves before entering the great natural harbour.
Favàritx fire signal · northeast (modern lighthouse: Far de Favàritx, 1922)
The dark rocks and strong tramontana winds made Favàritx a zone feared by mariners. Fires lit at the cape
helped ships avoid running aground on its reefs.
Castle of San Felipe · Mahón entrance · east (modern lighthouse: Far de Punta Sant Carles)
The great fortress of San Felipe commanded the mouth of Mahón harbour. It is not a lighthouse but the
island's most important military control point. During British rule it was continuously expanded and
strengthened. Its fall in 1756 ended the British era.
The seven coastal points form a signal network encircling the entire island. In the game, they appear
as low-density cabotage nodes: of little value in isolation, but strategically important as waypoints
for connecting longer Mediterranean routes.
— —
11
Game Design Notes
1713 Menorca is a game of investment, logistics and business strategy. But behind each mechanic lies a
conscious design decision that seeks to reflect the economic and geographical reality of Minorca in
1713–1756.
Investment and capital
The stock and share system is the central element. In British Minorca, capital was the scarce resource.
Players replicate exactly this tension: they must decide how much capital to invest in which corporations,
when to issue new shares and when to sell for personal liquidity.
Logistics: the heart of the game
The route and traffic system models real commercial logistics. A route is more valuable the longer it is
and the more demand centres it touches. Competition for the best connections and the ability to block
rivals' routes replicates the real dynamics of 18th-century island commerce.
1713 Menorca is not a game about ships: it is a game about trade and power. Ships are
the mechanism, but investment, competition and risk management are its true theme.
— —
12
Notes on the Game Map
The 1713 Menorca map is not arbitrary. Every design decision —which settlements to include, what value to
assign them, which routes to draw— has a basis in the real economic geography of mid-18th-century Minorca.
Why these settlements?
Mahón is the map's inevitable hub: port, financial centre and British stronghold par
excellence. Ciudadela is the western counterweight, traditional capital and seat of the
aristocracy. Fornells, in the north, was the island's second harbour.
Alaior and Es Mercadal represent the agricultural and livestock heart of
the island. Ferreries, Es Migjorn, Port d'Addaia and
Sant Lluís are minor villages that articulate the territory without having significant
commercial weight. The Castle of San Felipe was the island's military key. The five
coastal towers and signals —Punta Nati, Torre d'Artrutx, Torre de Cavalleria, Cap de
Favàritx and Torre de l'Illa de l'Aire— mark the island's perimeter and represent reference points for
cabotage navigation.
Why these values?
Node values have been calibrated to reflect relative economic importance. External connections —towards
the Mediterranean, the Peninsula, the Levant— represent the outside markets to which Minorca was genuinely
integrated and which constituted the highest added-value routes.
— —
13
Bibliography and Sources
History of Minorca and British rule
Casasnovas Camps, M.À. (1998). Història de Menorca. Editorial Moll, Palma de Mallorca.
Armstrong, J. (1752). The History of the Island of Minorca. C. Davis, London.
Pérez Martínez, L. (1985). Menorca en el siglo XVIII. Consell Insular de Menorca.
Murillo Tudurí, A. (2003). El port de Maó en el segle XVIII. Institut Menorquí d'Estudis.
Mediterranean trade and European rivalries
Braudel, F. (1966). La Méditerranée et le monde méditerranéen à l'époque de Philippe II.
Armand Colin, Paris.
Symcox, G. (1974). The Crisis of French Sea Power, 1688–1697. Nijhoff, The Hague.
Black, J. (1990). The British Seaborne Empire. Yale University Press.
Historical Booklet · First Edition · Minorca, 1713–1756
18xx
Joc de Taula · 1713 Menorca
Regles del Joc
Preparació, mecàniques i resum ràpid · Versió de prova
Nota: El manual complet en format PDF es troba en preparació. Aquesta pàgina conté
un resum de les mecàniques principals del 1713 Menorca. Per a les regles detallades, consulteu el
Rulebook en PDF que podeu demanar a l'autor.
Vaixells de fusta — Xabec · Galera · Fragata · Nau de Línia (VE)4 tipus
Carros — Carro · Carro de
Mercaderies2 tipus
2
Estructura d'una Ronda
Cada ronda del joc consta de dues parts principals:
Ronda de Borsa (RB): Els jugadors, per torn, poden comprar o vendre accions
de les corporacions. Una corporació s'inicia quan el seu accionista majoriter completa el
50% de les accions. El director funda la corporació escollint un preu inicial del mercat.
Rondes d'Operacions (OR): Cada corporació, per ordre de valor al mercat,
realitza les seves operacions: posa rajoles · col·loca tokens d'estació · compra vaixells ·
opera rutes · paga dividends o reté beneficis. El preu de l'acció puja si paga dividends
i baixa si no paga.
3
El Mercat de Valors
El mercat de valors del 1713 Menorca funciona com un tauler 2D amb files i columnes. El moviment del preu
de l'acció segueix aquestes regles:
↑ Sold out
Si es venen totes les accions en una RB, puja 1 casella
← No dividends
Reté beneficis o no té ingressos
ACCIÓ
→ Dividends
Es reparteixen dividends en una OR
↓ Venda d'accions / compra forçada
Es venen accions, o el president es veu obligat a comprar un vaixell o carro per operar
Franja groga: si el preu d'una acció es troba a la franja groga, no s'aplica el límit de
certificats al jugador.
Franja vermella: si el preu d'una acció es troba a la franja vermella, no s'aplica el
límit del 60% d'accionariat.
4
Final de Partida i Puntuació
La partida acaba quan es produeix una de les dues condicions:
Banc esgotat: Quan la banca (6.500R) s'esgota, la ronda actual finalitza
i es procedeix al recompte.
Conquesta de 1756: Quan s'activa l'esdeveniment de la Conquesta Francesa,
la Ronda d'Operacions actual finalitza immediatament.
El guanyador és el jugador amb el major patrimoni net: efectiu personal + valor
de mercat de totes les accions en cartera.
5
Preparació i Capital Inicial
El capital inicial de cada jugador i el límit de certificats varien segons el nombre de jugadors:
Jugadors
Capital inicial
Límit de certificats
2
420R
21
3
380R
17
Una corporació s'inicia (flota) quan s'ha venut el 50% de les
seves accions. El banc disposa de 6.500R en total.
Regles del mercat secundari (Banc)
Les accions que els jugadors venen no tornen directament al banc sinó al mercat secundari. Cal tenir en
compte:
Les accions al mercat paguen dividends a la corporació.
Com a màxim el 50% de les accions d'una corporació poden estar al mercat.
No es poden vendre accions durant la primera Ronda de Borsa.
Nota: El manual completo en formato PDF está en preparación. Esta página contiene un
resumen de las mecánicas principales del 1713 Menorca. Para las reglas detalladas, consultad el Rulebook en
PDF que podéis solicitar al autor.
Barcos de madera — Jabeque · Galera · Fragata · Nave de Línea · Barco
Express5 tipos
Carros — Carro · Carro de
Mercancías2 tipos
2
Estructura de una Ronda
Cada ronda del juego consta de dos partes principales:
Ronda de Bolsa (RB): Los jugadores, por turno, pueden comprar o vender acciones de las
corporaciones. Una corporación se inicia cuando su accionista mayoritario completa el 50% de las acciones.
El director funda la corporación eligiendo un precio inicial del mercado.
Rondas de Operaciones (OR): Cada corporación, por orden de valor en el mercado, realiza
sus operaciones: coloca losetas · sitúa tokens de estación · compra barcos · opera rutas · paga dividendos
o retiene beneficios. El precio de la acción sube si paga dividendos y baja si no paga.
3
El Mercado de Valores
El mercado de valores del 1713 Menorca funciona como un tablero 2D con filas y columnas. El movimiento
del precio de la acción sigue estas reglas:
↑ Sold out Si se venden todas las acciones en una RB,
sube 1 casilla
← Sin dividendos Retiene beneficios o no tiene ingresos
ACCIÓN
→ Dividendos Se reparten dividendos en una OR
↓ Venta de acciones / compra forzada Se venden
acciones, o el presidente se ve obligado a comprar un barco o carro para operar
Franja amarilla: si el precio de una acción se encuentra en la franja amarilla, no se
aplica el límite de certificados al jugador.
Franja roja: si el precio de una acción se encuentra en la franja roja, no se aplica el
límite del 60% de accionariado.
4
Final de Partida y Puntuación
La partida acaba cuando se produce una de estas dos condiciones:
Banco agotado: Cuando el banco (6.500R) se agota, la ronda actual finaliza y se procede
al recuento.
Conquista de 1756: Cuando se activa el evento de la Conquista Francesa, la Ronda de
Operaciones actual finaliza inmediatamente.
El ganador es el jugador con el mayor patrimonio neto: efectivo personal + valor de mercado de
todas las acciones en cartera.
5
Preparación y Capital Inicial
El capital inicial de cada jugador y el límite de certificados varían según el número de jugadores:
Jugadores
Capital inicial
Límite de certificados
2
420R
21
3
380R
17
Una corporación se inicia (flota) cuando se ha vendido el 50%
de sus acciones. El banco dispone de 6.500R en total.
Reglas del mercado secundario (Banco)
Las acciones que los jugadores venden no vuelven directamente al banco sino al mercado secundario. Hay
que tener en cuenta:
Las acciones en el mercado pagan dividendos a la corporación.
Como máximo el 50% de las acciones de una corporación pueden estar en el mercado.
No se pueden vender acciones durante la primera Ronda de Bolsa.
Note: The complete PDF rulebook is currently in preparation. This page contains a summary
of the main mechanics of 1713 Menorca. For detailed rules, please request the PDF Rulebook from the author.
1
Box Contents
Boards
Minorca hex board×1
Stock market×1
Phases and ships board×1
Corporation folders (RNC · CLV · RCC · RAM)×4
Cards and Tiles
Route tiles — yellow · green · brown · grey4
colours
Private company cards (3 per game)×7
Money, Tokens and Ships
Bank notes in reals6,500R
Station tokens (RNC · CLV · RCC · RAM)×4
sets
Wooden ships — Xebec · Galley · Frigate · Ship of the Line · Express
Ship5 types
Carts — Cart · Goods
Cart2 types
2
Round Structure
Each game round consists of two main parts:
Stock Round (SR): Players, in turn order, may buy or sell corporation shares. A
corporation launches when its majority shareholder completes 50% of its shares. The director founds the
corporation by choosing an initial price from the market.
Operating Rounds (OR): Each corporation, in order of stock market value, carries out its
operations: lays tiles · places station tokens · buys ships · runs routes · pays dividends or withholds
income. The share price rises if dividends are paid and falls if they are not.
3
The Stock Market
The 1713 Menorca stock market works as a 2D board with rows and columns. Share price movement follows
these rules:
↑ Sold out If all shares are sold in a SR, moves up 1
space
← No dividends Withholds income or has no revenue
SHARE
→ Dividends Dividends are paid in an OR
↓ Share sale / forced purchase Shares are sold, or the
president is forced to buy a ship or cart to operate
Yellow zone: if a share price is in the yellow zone, the certificate limit does not
apply to that player.
Red zone: if a share price is in the red zone, the 60% shareholding limit does not
apply.
4
Game End and Scoring
The game ends when one of two conditions occurs:
Bank depleted: When the bank (6,500R) runs out, the current round ends and final scoring
takes place.
Conquest of 1756: When the French Conquest event triggers, the current Operations Round
ends immediately.
The winner is the player with the highest net worth: personal cash + market value of all shares
held.
5
Setup and Starting Capital
Each player's starting capital and certificate limit vary by player count:
Players
Starting capital
Certificate limit
2
420R
21
3
380R
17
A corporation launches (floats) when 50% of its shares have
been sold. The bank holds 6,500R in total.
Open market rules (Bank pool)
Shares sold by players do not return directly to the bank but go to the open market pool. Key rules:
Shares in the market pay dividends to the corporation.
At most 50% of a corporation's shares may be in the market at any time.
Shares may not be sold during the first Stock Round.
Dissenyador
Jordi Salord
Vaig néixer a Menorca, però des de fa anys visc a Barcelona. Vaig venir per estudiar, i ja m'hi he quedat
—com tants altres menorquins i menorquines. Però sa terra de ses arrels mai s'oblida, i sempre que pens en
sa meua illa se'm posa sa pell de gallina.
Som jugador assidu de jocs de taula des de fa temps, i s'afany creatiu que sempre m'ha acompanyat m'ha
duit a fer aquest salt: crear un joc de taula de Menorca. Es 1713 Menorca és un joc que barreja es meus
orígens menorquins amb sa meua afició als jocs de taula, i en particular a sa família 18xx.
Disseny de Jocs18xxMenorcaHistòria MediterràniaBGG: jsafont
Nací en Menorca, pero desde hace años vivo en Barcelona. Vine a estudiar y ya me quedé —como tantos otros
menorquines y menorquinas. Pero la tierra de las raíces nunca se olvida, y siempre que pienso en mi isla
se me pone la piel de gallina.
Soy jugador asiduo de juegos de mesa desde hace tiempo, y el afán creativo que siempre me ha acompañado
me ha llevado a dar este salto: crear un juego de mesa de Menorca. El 1713 Menorca es un juego que mezcla
mis orígenes menorquines con mi afición a los juegos de mesa, y en particular a la familia 18xx.
Diseño de Juegos18xxMenorcaHistoria MediterráneaBGG: jsafont
I was born in Minorca, but I have lived in Barcelona for years now. I came to study and ended up staying
—like so many other Minorcans. But the land of your roots never fades, and whenever I think of my island I
get goosebumps.
I have been an avid board gamer for a long time, and the creative drive that has always been part of me
led me to take this step: designing a board game about Minorca. 1713 Menorca is a game that blends my
Minorcan roots with my passion for board games, and in particular the 18xx family.
Game Design18xxMinorcaMediterranean HistoryBGG: jsafont
Contacte
Per a consultes sobre el joc, sol·licituds de revisió de regles, interès en edició o simplement
per compartir impressions sobre el 1713 Menorca, podeu contactar directament amb l'autor.
Jordi Salord, autor i dissenyador de 1713 Menorca · Tractat d'Utrecht.
Propietat intel·lectual
Tots els continguts d'aquest lloc web —textos, imatges, il·lustracions, logotips i elements gràfics— són
propietat de Jordi Salord o dels seus llicenciants i estan protegits per la normativa de propietat
intel·lectual vigent. Queda prohibida la seva reproducció, distribució o comunicació pública sense
autorització expressa.
Responsabilitat
L'autor no es fa responsable dels danys derivats de l'ús inadequat del lloc web ni de la informació
continguda, que pot estar subjecta a canvis sense previ avís.
Llei aplicable
Aquest avís legal es regeix per la legislació espanyola vigent. Per a qualsevol controvèrsia, les parts se
sotmeten als jutjats i tribunals de Palma de Mallorca.
Política de Privacitat
Responsable del tractament
Jordi Salord · Menorca · Illes Balears
Dades que recollim
Quan utilitzes el formulari de contacte, recollim el teu nom i adreça de correu electrònic únicament per
respondre la teva consulta. No recollim dades de navegació ni fem servir galetes de seguiment.
Finalitat i base legal
Les dades es tracten per gestionar les comunicacions enviades voluntàriament. La base legal és el
consentiment de l'interessat (art. 6.1.a RGPD).
Conservació
Les dades es conserven durant el temps necessari per atendre la sol·licitud i, posteriorment, s'eliminen de
forma segura.
Drets
Pots exercir els drets d'accés, rectificació, supressió, limitació i portabilitat enviant un correu a
l'autor. També tens dret a presentar una reclamació davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades
(aepd.es).
